El jazz és un estil musical que neix a la fi del segle XIX a Nova Orleans Estats Units i que s'expandeix de forma global al llarg de tot el segle XX.
La música jazz es caracteritza per eludir l'execució de les interpretacions a partir de la lectura fidel d'una partitura (no volent dir amb això que els jazzmen no dominin el llenguatge musical); la base de la interpretació jazzística i, conseqüentment, de l'estil, és la improvisació, encara que la improvisació per si mateixa no és l'única característica definitòria del jazz. Resulta, doncs, una música que uneix la tradició harmònica europea i els ritmes africans, amb predomini de l'ús de síncopes i de determinades formacions orquestales. La música de jazz se centra mes en l'intèrpret que en el compositor. Excepte en alguns casos de free jazz o de jam session, on si pot donar-se el cas que no es treballi sobre cap tema ja conegut, improvisar significa que l'intèrpret recrea lliurement el tema en cada execució del mateix sobre una determinada estructura harmònica, ja sigui en directe o en un estudi d'enregistrament: la melodia és solament un pretext per a desenvolupar una possible interpretació de la mateixa.